Les Tres Formigues 2007

Els raïms, a meitats de garnatxa i carinyena, venen dels ceps de coster de vinya vella de les parcel.les conegudes com “La Coma d’El Roquera”, al Masroig (DO Montsant). Es tracta de vinyes de mes de 80 anys d’edat amb unes produccions mínimes, que van dels 0,2 al Kg per planta. El raïm es va veremar a finals de setembre i les varietats es van vinificar per separat. La fermentació es va fer en bota de 500 litres de roures americà i hongarès, oberta per dalt. La maceració va durar 28 dies i els trencaments de barret es van fer de forma manual. La criança tingué lloc en bota de roure francès Allier de torrat mig, durant 14 mesos. Desprès ha reposat en dipòsit d’acer inoxidable durant 2 mesos abans de ser embotellat. A temperatura de celler, ha fet una criança en ampolla d'altres 12 mesos. Aquest vi no ha estat estabilitzat ni clarificat. Només s’ha filtrat per tal d’eliminar aquelles partícules en suspensió que no solen agradar. Tots els trasbalsos s’han realitzat per decantació natural. 14,5% que són bons de beure (ara!) sobre els 15ºC.

"Llevat i cirera madura. És un vi que es beu perillosament fàcil. Vellut i foscor. Esfèric i sedós. Ginebró. És un prodigi de fruita aquest vi. De fragància inusitada. Xocolata amb espècies: pebre vermell. És un vi que xucla territori i paisatge: cada vegada m'agraden més els terrers que uneixen l'inici i el final de l'explosió geològica del Montsant (El Masroig i La Morera, per exemple). Compota de mora amb poc sucre. Pruna madura. Terra, sotabosc, pins i agulles a l'ombra. Canten els saltamartins i es fa fosc. Quina frescor més agradable. Això és aquest vi." No he volgut trair la literalitat de les meves notes. Sí...sovint bec amb llapis i paper al costat...Però és que aquest cop m'ho ensumava. Les Tres Formigues... Tres amics als que he conegut en diferents moments i que ja fa uns anys (més o menys des del moment que vaig començar el bloc: 2006 la primera anyada?) van decidir fer camí plegats. Al Masroig. Feina de formigues, sí. Calma, paciència. Hiverns i estius. Coneixement del terrer i passió pel vi i per la vinya. Feia anys que els anava darrera una ampolla.  Sense emprenyar però sense defallir. I per fi la vaig aconseguir! Sembla que ara les "tres formigues" segueixen sent amigues, però ja no fan vi plegades. Per tant, em temo que serà difícil comprar aquest vi. Quan va sortir, no sé què valia (me la van regalar, l'ampolla...), però sigui quin sigui el preu, sigui on sigui que veieu una ampolla, si ho feu, compreu-la! Valdrà la pena l'esforç.  Aquest Les Tres Formigues 2007 m'ha fet mirar d'una altra manera la part baixa del Montsant. Valia la pena esperar cinc anys. I, ves a saber, encara que les formigues ja no treballin totes al mateix "cau", potser sigui possible tornar a trobar aquesta extraordinària fruita en una altra ampolla....

¿Equilibrio?: dulzor y frescor

Una pasión ya añeja en mi cuerpo: los riesling. Un descubrimiento más reciente: la pastelería japonesa. Un reto constante: cómo combinar el segundo con los vinos, en general . Una botella de uno de los mejores pagos de Fritz Haag (Mosel, la bodega del año que está ahora cosechando años de trabajo bien hecho), el de Juffer Sonnenuhr en el pueblo de Brauneberg. Cepas de 80 años miran al sur sobre suelos de pizarra desmoronada. En mis notas de un descompensado 2008, Haag se lleva la palma en varios aspectos, quizás el que más en este Spätlese, aunque su Trocken básico no está nada mal. El Spätlese está pasando, ahora mismo, por una fase más modesta que cuando probé las primeras botellas. Pero en un año volverá a crecer (¡ya lo hizo! : aguanté la botella abierta una semana y cada día estaba mejor) y vivirá no pocos años de gloria...Kastera: ese precioso bizcocho japonés que sube  y se hace sin levadura. Con seguridad, el que más me gusta es el que amasa la dueña de Una mica de Japó (¡atención, nota de servicio!: han cambiado de lugar). Tras ella, los del maestro Ochiai. Me gusta mucho combinar el de miel con la fresca gelatina de albaricoque que el maestro Takashi prepara sólo en verano. Pero el maestro se olvidó de mi gelatina...y no habían salido todavía las kasteras de miel. Así que me llevé a casa kasteras de té verde y una gelatina distinta y especial: mizu-wanju de grosella. Hay que servir la kastera templada, como si hubiera salido del horno hace un rato...añádele la textura delicada y el sabor amable de la gelatina fresca (que salga de la nevera, por favor) y combínalo con el Spätlese. Buenos azúcares (80 gr/L) compensados por un gran acidez que casan de maravilla con los dulzores muy contenidos de la kastera y el mizu-wanju. Piña algo madura, mango, raspadura del limón, maríaluisa y, todavía, un punto de carbónico. El dulzor del té no es empalagoso, es discreto como este Spätlese. La finura de la gelatina y la acidez contenida de la grosella (algo de nata había en la fruta) encajan muy bien con esa fuente de verde frescor que es el vino de Haag (7,5%: comprado en Vinialia por 20 y pocos euros). Pienso en cómo será un manantial en Tierra de Elfos y me viene este vino a la cabeza. Dulce y fresco equilibrio, preludio de una buena siesta de verano...quién fuera fauno...

Buenas...

...la organización de Wikio me pide de nuevo que avance la publicación de su listado para el mes de julio. Conste que acepté antes de saber cuál era el resultado...

1 De vinis (+1)
2 El Gran Catador (-1)
3 Mileurismo Gourmet (+4)
4 Quelujo Gastronomía y Vino (+1)
5 Adictos a la lujuria (-2)
6 El blog de Uvinum (=)
7 Observatorio de vino (-3)
8 Crudismo Gourmet (Ent.)
9 Sibaritastur (-1)
10 Baba O´Wines (=)
11 10sentits (=)
12 Roco&Wines (=)
13 Los diletantes (=)
14 Nos Gusta el Vino (=)
15 Vins&Roses (=)
16 Weirdo.es (-7)
17 Esos Pequeños y Grandes Placeres... (-1)
18 B-Logia (=)
19 Viajeros del Vino (=)
20 Y de vinos, ¿qué? (=)

¡Hala, a beber buenos y frescos vinos, que el calor aprieta!

Ranking generado por Wikio. Ranking - Vinos.