Si ens hi voleu acompanyar, ens sentirem molt honrats. Només cal que cliqueu l'enllaç que us proposo a continuació i procediu amb el que us demanin.
VINS AUTÈNTICS I VITICULTURA SOSTENIBLE. VINOS AUTÉNTICOS Y VITICULTURA SOSTENIBLE. AUTHENTIC WINES AND SUSTAINABLE VITICULTURE. VINS AUTHENTIQUES ET VITICULTURE DURABLE. VINI AUTENTICI E VITICOLTURA SOSTENIBILE. VINS NATURALS. VINOS NATURALES. WINES MADE NATURALLY. VINS NATURELS. VINI NATURALI.
Si ens hi voleu acompanyar, ens sentirem molt honrats. Només cal que cliqueu l'enllaç que us proposo a continuació i procediu amb el que us demanin.
Amb motiu del desè aniversari de la posada en funcionament de la distribuidora de vins Human Vins, es va celebrar el passat 27 d'abril un tast amb 35 dels cellers que representen. Va ser una ocasió feliç i jo vaig tenir la sort de poder acompanyar-los, tal i com ja havia fet fa deu anys, al seu primer tast al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. En Pep, en Ludo i en Ruben han renovat la visió que tenen de tot plegat i avancen amb pas ferm cap a una nova missió: venen els vins que, d'una manera més genuïna, identifiquen una terra perquè treballen amb les persones més arrelades a ella. La Montse Serra i jo hem intentat explicar-ho a través de cinc vins de cinc vinyòvols dels Països Catalans, a Vinya Serra de VilaWeb. Podeu llegir el reportatge "Vins humans arrapats a la terra" signat per la Montse, clicant aquest enllaç.
Konvent Puntzero ens informa del següent:
17 de maig 2026
Torna Que Rebenti la Baells, la fira de vins de Konvent: una jornada dedicada al vi viu, al territori i a les pràctiques que neixen de la terra i la transformen amb respecte. Una trobada que reuneix cellers, vinyataires i projectes d’arreu —des de Catalunya fins a França, Castella, Galícia o el País Valencià— units per una manera d’entendre el vi basada en l’agricultura conscient, la mínima intervenció i la defensa del paisatge.
Des de petites produccions locals fins a referents internacionals del vi, aquesta edició desplega un mapa ampli de sensibilitats i geografies: vinyes de secà, muntanya, litoral i frontera; projectes arrelats a varietats autòctones, processos artesanals i noves formes de pensar la vinya.
Quins cellers?
Amor per la Terra
Bàrbara Forés
Bodegas La Senda
Cal Xurriu
Carles Llarch – Vital
Clos du Rouge Gorge
Còsmic Vinyaters
Cotzé
Le Débit d’Ivresse
Domaine Du Possible
El Abuelo Wine
Eloi Cedó
En Movimiento
Esencia Rural
Finca La Despeinada
Julia Casado
LAFLECAVINS // laflecavins
La Nave de los Locos
La Tribu del Millonari
Mas de les Monges
Masia Can Sení
Melsolo
Mendall
La Calandria. Pura Garnacha
Niu Celler
Nuria Renom
ORDAvins
Oriol Artigas
Raíces Aereas
Rim
Roger Viusà Vinyataire
Serps Sidra
Tanca Els Ulls
Terrabuxena
Vinos Indar
Vinyas d’Empremta
Vinyes d’Estraperlo
Vinyes Tortuga
La Zafra
Som-hi? Som-hi!
James Rebanks va escriure un llibre (La vida del pastor. La historia de un hombre, un rebaño y un oficio eterno, Barcelona, Penguin Random House, 2016) on, parlant de la vida del pastor, va saber donar la importància deguda al conreu de la terra. Ell parla de farratges, ovelles, pastors i gossos. A mi em va fer pensar en vinyes i ceps i em va fer viatjar del Districte dels Llacs anglès al Penedès vitivinícola, com podria fer-ho a qualsevol altre indret del que conegui detalls de la història petita de la seva gent. La majoria de pagesos que han llegat vinyes als seus successors són anònims per al comú de persones que en bevem els vins. A més de conformar una majoria silenciosa, van treballar, estimar i llegar sense deixar cap testimoni escrit de les seves vides. Potser ho van fer perquè pensaven que els seus millors escrits i el que calia saber d’ells eren precisament les vinyes conreades i transmeses. La vinya i els vins que en surten es poden convertir en una pàgina viscuda que els hereus, a vegades de manera inconscient, acaben fent seva i llegeixen en veu alta perquè alguns tinguem la sort de compartir-la. Si, a més, resulta que qui fa el vi és una persona de la família que no s’hi dedica professionalment, el mèrit creix tant com la invisibilitat i, amb ells, creix també la meva necessitat d’explicar-ho. Això és el que ha succeït amb l’ancestral que la Mª Àngels, del Bar Ket del Ninot, va fer amb els raïms de xarel·lo de la vinya que el seu avi, en Joan Pujadas, va plantar a Torrelavit fa uns vuitanta anys. La Mª Àngels i la família, amb l’ajut decisiu d’algun amic proper, van recuperar cep a cep (a la dreta en teniu una foto: sobren les paraules) la vinya vella l’any 2020. I al 2021, els va fer el regal preciós del raïm que el iaio Joan havia sembrat. En van fer un vi amb el mètode ancestral que és, potser, la millor manera de preservar el gust i les olors de la vinya i el seu entorn. Sense productes químics ni a la vinya ni al celler, sense sulfits afegits, sense filtrar ni clarificar, el vi va acabar la seva fermentació a l’ampolla amb les seves mares. I hi ha estat en punta tres anys fins que (en el meu cas!) la Mª Àngels me’n va regalar una ampolla, com la que veieu a la foto. La vaig degorjar a casa mitja hora abans de beure’l. Amb una bombolla viva encara (quatre anys llargs de repòs) però petita, pàl·lid de palla seca, òpal groc, l’ampolla transparent convida al record d’un cristall hiperbori. Agulles de pi seques, resina al tronc, ‘bouquet garni’ i llorer, brioix i fruita confitada al forn, lies ben reposades. El glop convida a pensar en l’horabaixa a la vinya quan tot brota, a la primavera. És net i fresc, delicat i suggeridor. Inesperadament deliciós. Ha estat molt més que una ampolla i uns pocs glops plaents. Ha estat penetrar en la voluntat del llegat de Joan Pujadas i entendre quina va ser la seva mirada i la seva força primigènia. Ha estat veure, en la voluntat de la neta d’en Joan, la Mª Àngels, el desig i la necessitat de perpetuar una memòria i fer públic un nom, una història de generacions que va modelar un paisatge per plantar-hi vinyes i fer-hi vi. Vuitanta anys després, la Mª Àngels i la seva mirada quan parla de la vinya de l’avi i del vi que n’ha fet, transmeten la sensació que aquesta, ara, torna a ser la seva terra, que la mira i treballa amb el màxim respecte possible per regalar-nos l’emoció i el sentiment del llegat de qui, ara, torna a tenir veu i nom: en Joan Pujadas de Torrelavit (Alt Penedès).
Ahir era un dia bo de llum i flor vora la segona lluna plena de l’any, que és avui al vespre. Havíem d’anar a Vic i vam decidir tornar al Gal•la Bar, que és un repositori natural de llum i estels a la terra, com si diguéssim, un estel•lari! Ja sé que la paraula no existeix i me la invento, però els escau tant! L’Ignasi, en Jose, la Marta i la Laura (algun nom se’m va escapar…) van fer una demostració subtil però intensa de saber fer culinari i servei a la sala, com sempre molt plena però agradable, fàcil i amable per estar-s’hi, plena de detalls: les lleixes amb llibres, els formatges presidint la part central ben acompanyats per un estol d'ampolles. I la llum natural.... Ahir no hi era el sol de la casa, la Irina (en plena cerca a França de nous vins per a la carta), però el pol nord estava genialment orientat i l’Ignasi cuinava, indicava taules, marcava ritmes i cuidava tothom amb gestos i paraules. És molt molt aquest home. Ahir van destacar els pèsols amb faves, cansalada i ou: la dolçor, l’aspror, l’untuositat i la frescor juntes ens van regalar un plat sublim. L’altre destacat del dia va ser la torradeta de Santa Teresa amb gelat de vainilla i cardamom. Pels llaminers com jo aquestes postres mereixen tots els km del món! Hi va haver moltes més coses, clar.
Les seves olives i encurtits són deliciosos. L'ensaladilla russa feta a casa, coronada per una oliva farcida d'infart, addictiva. El sashimi de tonyina amb tomàquet i sèsam, fresc i saborós. I encara que l'Ignasi no estés completament satisfet amb la qualitat de la patata que li havien servit, el seu parmentier amb botifarra de cal Rovira dels Casals de Sagàs i ou em va semblar un mos de primera.
En un dia astronòmic com el d’ahir esqueia un vi d’un altre ésser de llum però molt arrelat a la seva terra, la Gemma Miró: el seu La Lambretta 2024 de muscat de parra de la partida Pinyanes de Falset (12%, amb barreja de sols però on la sorra marca el punt fresc i la llicorella, la concentració) mostra, un cop més, com el Priorat també és terra de grans blancs. Més cos i volum que al 2023, més fragant (aigua de roses, esbarzer, polpa de Teulada), més vinós i amb una entitat que va fer-lo xerrar bé fins i tot amb una torrada amb cansalada i tòfona que l’Ignasi ens va regalar. S'agraeix la maceració perllongada però no excessiva amb el gra de raïm sencer en formigó. Els seus formatges, acompanyats de la gran novetat del dia (una melmelada excelsa de raïm de na Cati Ribot) em van encantar. No em cal una tercera vegada (em salto la meva norma, i tant!) per dir que el Gal•la Bar ja és casa nostra!












