Aquest or vell camí de l'ambre resinós del Bàltic agafa un aire fresc i lleuger a la copa. Ha perdut la densitat i intensitat dels seus inicis i camina ara lleuger i escàs de vestiments, intens encara en nas i fresc i elegant, al paladar i quan el beus. Venen al cap les olors del sotabosc i de la garriga vora mar, verd i salobre junts: hi ha farigola, primer, i una mica de llorer, també. I al cap de les hores, el dibuix d'una infusió de garriga i del buquet que els francesos anomenen "garni", se'm fa evident. Dotze anys després, encara hi viu el record d'aquella poma petita de Mallorca, eixuta i discreta tant com saborosa i àcida, que arriba als mercats al mes de setembre. motor gold 2014 va ser una recerca molt reeixida de 4 kilos vinícola que va tenir, a parer meu, una continuïtat en el que a mi em sembla encara un dels grans vins blancs de Mallorca (sempre com a Vins de la terra): el Mitos 2016.
El graó perdut en aquesta cadena de l'evolució vínica va ser Motor Gómez 2015, però jo no havia tastat encara motor gold quan el vaig fer ni sabia que existiria Mitos 2016. En Francesc de Son Durí sí que ho sabia, és clar... Ell és una persona que ho té tot al cap i que no fa puntada sense fil. Del que jo conec del món vitivinícola del sud d'Europa, ell és al meu altar personal, a la meva tríada essencial de persones sàvies, molt estudiades i llegides, profundes coneixedores dels seus terrers, en companyia d'en Raül Bobet (a Santa Engràcia i a Porrera) i en Joan Asens (al Masroig), en Francesc a Pla i Llevant (Felanitx, Manacor, Son Macià), però també a Santa Maria i etc. motor gold 2014 ha estat un regal seu, no només en sentit literal (no en puc dir el preu, com faig sempre, perquè me l'ha regalat!) sinó també metafòric: va obrir un camí nou a la manera d'entendre i vinificar el premsal blanc a Mallorca que és, també, un altre regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada