BLOG DE VINIS, VINT ANYS DE VINS 2006-2026

Aquesta va ser la primera foto publicada al blog: la passió pel vi em neix a la vinya. En el meu cas, al Priorat. La foto és a La Planeta, a la Morera de Montsant

Aquest 2026 el blog DE VINIS celebra vint anys d'existència i de presència més o menys continuada a la xarxa. Va començar anomenant-se De uinis cibisque, "Sobre vins i menjars", però ben aviat vaig tenir clar que el que més m'interessava, per moltes raons, era el món de la vinya i del vi i m'hi vaig dedicar amb cos i ànima. De Vinis, per tant. Sempre m'ha agradat exercir d'autodidacte i, en el cas de la vitivinicultura, he dut aquesta voluntat al màxim de les meves possibilitats. És evident que he tingut molts mestres al llarg de vint anys,  a les vinyes i cellers, als tastos i restaurants, als diaris i revistes. Molts, però sempre els que he triat jo... I després, hi ha hagut moltes hores de lectura i d'estudi en solitud, molts milers de km trepitjant vinyes i xerrant amb els que les treballen i en fan vi. I unes quantes, ben poques en relació a les anteriors, de vida social al voltant del vi. Aquest darrer aspecte cada vegada m'interessa menys.

El forat de la cúpula del Pantheon d'Agripa a Roma és l'ull a través del que la natura i nosaltres ens mirem. Foto meva

Les estadístiques (poques i escasses) que em proporciona Blogger, em diuen que, amb aquest, hauré publicat 1316 posts que han rebut quasi 400 comentaris i més de 30.000 visualitzacions directes. També em diuen d'on venen aquests lectors i a través de quins camins ho fan. La major part em coneixen, ara, a través d'Instagram (no hi ha altra... no sóc enlloc més!) i de Chrome; la majoria ho fan molt més a través d'Android que d'iPhone (Windows, Mac i Linux darrere) i la immensa majoria ho fan des dels Estats Units i, després, Espanya (sorprenent, però és així). Són encara més majoria els anomenats per Blogger "Altres" (1,44k de lectors), que no m'especifica d'on venen. No trec cap conclusió d'aquestes breus estadístiques però les he volgut mostrar. Fa molts anys vaig decidir que mai no condicionarien els meus continguts i no ho faran ara.

Més enllà de les xifres i les dades, el blog té per a mi el valor d'un tresor: és el repositori que mostra el meu aprenentatge i la meva evolució al llarg de vint, de fet, vint-i-dos anys. Vaig començar a estudiar les coses de la vinya i del vi després de la verema de 2004 a Mas Doix (DOQ Priorat) i vaig començar a escriure el 2006 per consell del meu amic Valentí Llagostera, que coneixia ja força bé en aquells moments la meva dèria per les lletres llegides i escrites i per la gastronomia. Si es repassa el blog des de l'inici (jo ho he fet aquests dies, tot i que no exhaustivament!), es veuen clares algunes coses: he fet de tot, he tastat i begut de tot, m'he mogut per tots els ambients, terrers i vinyes, i m'he interessat per tot. Com a conseqüència lògica, he anat evolucionant com els vins que més m'agraden i, sempre viu i inquiet, he acabat arribant a les meves conclusions: ara sé quins són els procediments a la vinya amb què jo més m'identifico, quins són els vins que en surten que més m'agraden i quines les persones que els fan. A vegades, fins i tot sé per què.

La resposta sempre és a la natura. A la foto, davant Tellus a l'altar de la Pau d'August (Ara Pacis), a Roma. Foto de M. Gustà

No vull avançar massa res, però si el treball progressa com cal, aviat podré explicar tot plegat en un llibret que he escrit aquests darrers mesos. Per a mi, aquest text és la conseqüència inevitable de vint anys d'evolució. I les conclusions a què he arribat no tenen marxa enrere, les sento sòlides. He escrit sobre el meu viatge, que implica conèixer la natura a través de qui conrea ceps i fa vi de la manera menys intervencionista possible; he perseverat en el desig que tinc  d’explicar-ho i de compartir aquesta manera de veure la natura i d’entendre què hi passa i com podem seguir transmetent la seva energia, que alguns saben com embotellar. 

En Salvador Batlle, de Còsmic Vinyaters (foto del dia de poda de 28 de desembre passat), exemplifica a la perfeccció allò que més m'interessa a la vinya i al vi. Autoretrat

Tot plegat m'ha fet conèixer una mica millor quin és el meu encaix a la natura i com puc ajudar a difondre la idea de respecte i plenitud que l’activitat de certes persones i la seva mirada sobre la vinya transmeten a través dels seus vins. No tots els vins tenen un mateix valor ni serveixen de la mateixa manera al meu propòsit. Aquest blog i l'evolució que mostra en són la prova evident. 2006-2026: vint anys de blog són molts? No tinc resposta a aquesta pregunta. Només sé que des que torno a gaudir del privilegi de ser amo del meu temps, el desig de seguir compartint moments de vi i de gastronomia, de vida vaja, s'ha reviscolat. Semblava mort, però no! Dormia. Seguiré, per tant, sense imposar-me ni calendaris ni ritmes ni temes, I tant de bo que pugui seguir trobant lectores i lectors als que interessi el que vaig vivint i describint. 

Marc Aureli sempre és camí i inspiració. El bust de la foto és del Palazzo Altemps, a Roma. Foto meva