Gal·la Bar a Vic

 

Ahir era un dia bo de llum i flor vora la segona lluna plena de l’any, que és avui al vespre. Havíem d’anar a Vic i vam decidir tornar al Gal•la Bar, que és un repositori natural de llum i estels a la terra, com si diguéssim, un estel•lari! Ja sé que la paraula no existeix i me la invento, però els escau tant! L’Ignasi, en Jose, la Marta i la Laura (algun nom se’m va escapar…) van fer una demostració subtil però intensa de saber fer culinari i servei a la sala, com sempre molt plena però agradable, fàcil i amable per estar-s’hi, plena de detalls: les lleixes amb llibres, els formatges presidint la part central ben acompanyats per un estol d'ampolles. I la llum natural.... Ahir no hi era el sol de la casa, la Irina (en plena cerca a França de nous vins per a la carta), però el pol nord estava genialment orientat i l’Ignasi cuinava, indicava taules, marcava ritmes i cuidava tothom amb gestos i paraules. És molt molt aquest home. Ahir van destacar els pèsols amb faves, cansalada i ou: la dolçor, l’aspror, l’untuositat i la frescor juntes ens van regalar un plat sublim. L’altre destacat del dia va ser la torradeta de Santa Teresa amb gelat de vainilla i cardamom. Pels llaminers com jo aquestes postres mereixen tots els km del món! Hi va haver moltes més coses, clar. 

Les seves olives i encurtits són deliciosos.  L'ensaladilla russa feta a casa, coronada per una oliva farcida d'infart, addictiva. El sashimi de tonyina amb tomàquet i sèsam, fresc i saborós. I encara que l'Ignasi no estés completament satisfet amb la qualitat de la patata que li havien servit, el seu parmentier amb botifarra de cal Rovira dels Casals de Sagàs i ou em va semblar un mos de primera. 

En un dia astronòmic com el d’ahir esqueia un vi d’un altre ésser de llum però molt arrelat a la seva terra, la Gemma Miró: el seu La Lambretta 2024 de muscat de parra de la partida Pinyanes de Falset (12%, amb barreja de sols però on la sorra marca el punt fresc i la llicorella, la concentració) mostra, un cop més, com el Priorat també és terra de grans blancs. Més cos i volum que al 2023, més fragant (aigua de roses, esbarzer, polpa de Teulada), més vinós i amb una entitat que va fer-lo xerrar bé fins i tot amb una torrada amb cansalada i tòfona que l’Ignasi ens va regalar.  S'agraeix la maceració perllongada però no excessiva amb el gra de raïm sencer en formigó. Els seus formatges, acompanyats de la gran novetat del dia (una melmelada excelsa de raïm de na Cati Ribot) em van encantar. No em cal una tercera vegada (em salto la meva norma, i tant!) per dir que el Gal•la Bar ja és casa nostra!