Perrino Dolceacqua Rossese 2024 i pollastre rostit de Provisions Gresca

 

Ahir vam fer un dinar d’alçada a casa. Vaig comanar un pollastre rostit a Provisions Gresca. La realitat va superar qualsevol imaginació: un pollastre de pagès amb una textura de carns, pell i cartílags que jo no havia menjat mai, rostit amb el temps necessari i la dedicació i atencio adequades, pensat en el punt just d’amaniment i amb patatetes al caliu, especiades i de mossegada única, sencera. No exagero: un pollastre dona per a sis bons menjadors. Només els fan els dissabtes i només per encàrrec. Deliciós. 

Calia un vi a l’alçada de la troballa d'aquest pollastre, un vi de pagès fet amb l’ànima feréstega que feia córrer l'animal pel camp i el corral. Vaig triar, i la vaig encertar, un Testalonga Vignaioli (Nino e Erica Perrino), Dolceacqua Rossese, 2024, 14,5%. Vaig conèixer en Nino fa deu anys, en una trobada de cellerers al Priorat (una d'aquelles que organitzava en Dominik Huber a instàncies d'en Joan València, de Cuvée 3000), quan just en feia un que l’Erica, la seva neboda, havia començat a treballar al celler i a aprendre les coses del camp. Em vaig enamorar de seguida de la seva manera de connectar amb aquesta varietat lígur única, la rossese, estimada per reis i ducs, papes i emperadors però molt molt rústica i pagesa. Sempre paro atenció a les varietats endèmiques de la península itàlica; són un tresor ampelogràfic únic. 

A Dolceacqua, el seu poble (Cinque Terre, Imperia), els Perrino són el celler més petit (dues hectàrees de vinya i poc més) però més autèntic. Veremen al punt aquest raïm negre, pruïnós però fi, maceren els gotims i usen sempre una mica de rapa (no he sabut trobar el % del 2024, però, com és lògic i em va confirmar en Nino, cada anyada és diferent en la lignificació i el tant per cent canvia), trepitgen i deixen reposar el vi en botes velles un any. Quan ensumes i beus, és com si et trobessis de cop a la vinya vora mar, obaga i fresca, matinada de setembre. Agreste però amable, enèrgic i viu, amb una xerrera que suggereix i mai no crida. Murtra i clavell (clau) d’espècia. Fons de fruita de pinyol, prunes de frare. Pebre vermell a l'arbre del pebrer. Vi d’abans, essència d’un camp i uns pagesos dedicats i antics. Robí encès. Feia deu anys que no el bevia i el retrobament ha estat espectacular. Un dinar de delit extrem.